Punts suspensius i preguntes

Hui és el dia del pare, la nit de la cremà de les Falles 2015.

Porte dies i dies il·lusionat per certes coses, però sense cap esperança. Al final pot amb mi el sentiment de derrota. No trobar feina, no tindre massa oportunitats...

A estes il·lusions els faig moltes preguntes, preguntes directes, indirectes, algunes enrevessades i moltes altres sense sentit, possiblement siga la il·lusió de voler eixes respostes, i en molts casos voler respostes divertides que no arriben.

Il·lusions de dia i il·lusions de nit. Canvia molt l'actitud depenent de l'hora i de les circumstàncies, i això és increïble, m'agrada que siga així. M'atrau moltíssim esta actitud aventurera, sense rumb fix, ni ganes d'establir-se perquè sí.

Per què açò em passa ara? Si estes il·lusions no em creen esperança, qui me la crearà? És curiós com canvien les coses d'un dia per a altre. I no sé fins a quin punt podré seguir esperant, però el cas és que és millor que un treball que no arriba... Són les ganes d'esperar un alè al meu clatell. Les ganes de xiuxiuejar a l'orella, de fer manetes al parc mentre els xiquets juguen, els iaios seuen als bancs i els gossos es passegen.

Quines possibilitats hi ha de poder estar aguaitant com un gat a veure si un pardal es posa a la finestra? Eixa és la il·lusió que tinc jo, però no tinc esperança, ja que els pardals volen molt alt i jo estic arran de terra. Per això només tinc il·lusió i no esperança.

Llibres? Pel·lis? Postures per llegir? Preguntes així...